dimecres, 27 de maig de 2015

GRÀCIES

És molt difícil explicar amb paraules les sensacions viscudes el passat diumenge al vespre, després d’una excitant jornada d’eleccions municipals. El nus a l’estómac quan es tanquen els col.legis electorals, quan tot el peix està venut i només falta comprovar com anirà el còmput de vots emesos, i els nervis previs a l’inici del recompte, quan totes les forces polítiques estan encara empatades i toca agafar un lloc aprop de la mesa per poder sentir la veu de la presidenta de la mesa “cantant” els vots de les candidatures.
I aquí és quan es comença a desvetllar tot. Sentir el nom de la papereta de la qual formes part és com música celestial, i si això es va repetint prou sovint, et va agafant una sensació d’emoció continguda, mentre vas contrastant llapis en mà que les altres candidatures que han concorregut a aquesta elecció van manifestant, imperceptiblement alguns, amb massa crispació d’altres, amb cara de pomes agres alguns i amb somriures francs o forçats segons qui i segons com vagi el compte.
Per fi, s’acaba el recompte de la “teva” mesa, la que t’han encomanat perquè recollissis els resultats per passar-los via whatsapp als companys, per fer-los partíceps, de les dades primer i dels múltiples comentaris que el segueixen, i d’aquella emoció que havies contingut per respecte a les persones i per mantenir les formes, que comences a deixar anar... però encara no, perquè la nit és prou jove i caldrà esperar una bona estona per comprovar si la tendència es confirma o no.
I, mica en mica, però sense massa pauses, van arribant les notícies de les altres meses, i l’emoció comença a transformar-se en alguna cosa més, en un desig irrefrenable de cridar “ara sí” d’abraçar els companys i companyes de candidatura, de felicitar-nos mútuament pels resultats, pel reconeixement de la feina, perquè ”ens ho mereixiem”, per....
Atureu-vos un moment. Encara no, que falta una mesa, no fos cas que... i l’espera es fa llarga, tensa, mentre interiorment saps que aquest cop has guanyat, que encara que els últims resultats no siguin bons, difícilmet es canviarà massa la tònica general, que els resultats són fantàstics, que és la nostra hora. I ho celebrem, ara sí, perquè al final ha estat que sí. L’alegria ens desborda, hem guanyat, i ho cridem fort, perquè ho senti tothom, perquè la gent ha volgut que guanyessim, i saltem i ens abracem satisfets. No sentim ni el cansament, ni recordem els moments difícils, ni aquells en els quals pensàvem “i si no ens voten?“ “i si els resultats són dolents”. Tot això despareix de la ment i només penses que a partir d’ara comencem un nou camí, que haurem de formar un govern, que haurem de buscar socis i fer pactes que permetin que el poble noti que alguna cosa ha canviat, per millorar.
Buf! Ni un moment de descans? Sí, el descans vindrà més endavant, quan tot estigui encarrilat i es pugui anunciar que ja està tot a punt, que el 13 de juny tindrem un alcalde de la nostra llista, el nostre alcalde, que serà l’alcalde de tots, i que amb l’ajut de tots nosaltres, i d’altres, ens portarà els propers anys a millorar la vida dels nostres conciutadans.
Durant un moment, t’atures i penses:” Què deuen estar fent/pensant les altres candidatures?” però de seguida esborres aquest pensament del cap per concentrar-te en buscar la manera d’explicar tot això que has tingut la sort de poder viure aquesta nit. I al final, la paraula que et surt que expressa millor que cap altra com et sents, és GRÀCIES.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada