Sóc nova, em dic Esther Piris i
sóc regidora d’ERC-AM a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries; i aquest passat dijous dia 30 de juliol vaig
assistir al meu primer Ple ordinari com a regidora. Per fer-ne quatre pinzellades,
només informar que vam votar a favor a
17 dels 20 punts que constaven a l’ordre del dia, entre els quals hi havia
modificacions de crèdits, modificacions de reglaments, reconeixement de
compatibilitat de personal, Protocol d’absentisme escolar, Festes Locals, etc.
Vam abstenir-nos en dos aspectes, que són l’adhesió al Pla per a la inclusió i
la cohesió social, bàsicament perquè s’hauria d’haver fet l’any 2013 i no dos
anys més tard, donat que finalitza l’any que ve; i també ens vam abstenir a
l’Ordenança de soroll i vibracions, perquè no s’ha fet de forma consensuada ni
s’ha permès un mínim de temps per tal que els partits que no estem a l’equip de
govern poguéssim fer les nostres aportacions. I vam votar en contra al punt
urgent referent a l’atorgament d’una subvenció a l’Associació cultural i
musical Empordà Music, no perquè estiguem en contra que es facin concerts a
l’aire lliure els mesos d’estiu sinó perquè estan mal distribuïts en l’espai i
el temps (per posar-ne un exemple, a la Plaça de les Cols, es fan 20 actuacions
amb 37 dies, la qual cosa comporta que els veïns de la zona no estiguin
especialment contents amb aquesta situació).
Repeteixo: sóc nova, sóc nova com
a regidora, i potser si no ho fos no m’haurien sorprès moltes de les coses que
vaig observar durant el Ple. Amb una cosa no en sóc, de nova, i és amb la meva
feina: sóc professora d’institut des de fa ja uns quants anys; i dijous em
posava les mans al cap quan observava uns quants patrons que es repetien i que
són aspectes que els docents intentem ensenyar als nostres alumnes. M’explico:
En primer lloc, sempre diem als
alumnes que han de vigilar quan fan afirmacions contundents, és a dir, està bé
mostrar seguretat quan saps que allò és verídic, ara bé, fer una afirmació que
no és certa et converteix en un mentider, i justament això és el que va fer el
Sr. Martínez quan va dir que el porta a porta (referent a la recollida
selectiva d’escombraries) l’havíem instaurat els d’ERC durant la legislatura
que estàvem al govern, quan en realitat ho va fer el Sr. Sanllehí a mitjans de la
legislatura 2003-2007. Així com també el Sr. Ortiz, en assegurar que el Pirri
no pertany al terme municipal de Castelló, quan en realitat la meitat pertany a
Castelló i l’altra meitat a Vilanova (de totes maneres el camí que es demana
per arranjar lògicament sí pertany al nostre terme municipal). O també, quan la
Sra. Alcaldessa va dir que el criteri que s’havia utilitzat per donar les
invitacions per assistir als concerts del Festival Sons del Món , era de dues invitacions per regidor; quan és
sabut per tothom que se’n van repartir
moltes més, i a treballadors de l’Ajuntament i al familiars d’aquests. No
passa res per no saber-ho tot, es pot reconèixer que un no ho sap, i sempre és
molt millor que dir una mentida.
Un dels aspectes més importants
que han d’aprendre les persones al llarg de la seva vida, i que no sempre
resulta fàcil, és reconèixer els errors. Quan el Sr. Genovès fent referència a
la importància de l’aprovació inicial de l’Ordenança de soroll va dir “es
treu a corre-cuita perquè ha estat 4 anys adormida al calaix”, fa una
clara al·lusió al govern anterior, i els acusa de no poder intervenir en molts
casos perquè aquesta ordenança no estava aprovada tot i que sí estava redactada
i es trobava en un calaix. Doncs bé, resulta que cinc dels nou regidors que
governen ara ja estaven governant els últims anys. I com és que cap d’ells va
tenir la decència de baixar el cap i reconèixer que les coses no s’havien fet
bé? De la mateixa manera que quan l’Anna Massot els va dir que trobava
incomprensible que s’havia estat esperant durant mesos la resposta a
l’expedient de la Comissió Jurídica Assessora referent a les zones blaves, i
que en realitat, ara hem sabut, no es va
arribar ni a enviar, com és que cap d’ells no va reconèixer aquest error?
Com és que feien veure que no anava amb ells aquest tema? Com si no hi
haguessin estat, com si no haguessin estat cobrant diners públics per fer la
seva feina, com si no hi fossin... I relacionat amb això, el Sr. Martínez ens
demanava calma, dient que eren nous i que els havíem de deixar els 100 dies de
gràcia. No, no els tenen els 100 dies, o en tot cas, només els tindran els
regidors nous, perquè cinc d’ells ja hi eren. I de fet, al pròxim Ple ordinari
de finals de setembre ja hauran passat aquests 100 dies, així que no podran
utilitzar més aquesta excusa. El seu argument és que són un equip nou, i que
funcionen diferent de com feien fins ara, a veure si ens ho poden demostrar de
forma contundent tot fent públic el projecte del Passeig marítim per tal que la
gent pugui fer-hi les seves aportacions, que justament per això hi ha la
regidoria de participació ciutadana. Aquesta demanda la vam fer al Ple i el Sr.
Gallego hi va està totalment d’acord, veurem ara quan de temps triguen en
dur-la a la pràctica.
Als alumnes els diem que han de
tenir iniciativa, que han d’atrevir-se a ser els primers a fer les coses i que
han d’aportar propostes. Això, malauradament pel nostre municipi, l’equip de
govern actual, pel que fa al moment transcendental que està vivint el nostre
país en el procés cap a la independència, no ho és. No té iniciativa, ni s’arrisca, ni ho farà. Quan la Sra. Brossa va
explicar en roda de premsa que la postura de CIU en el procés no es mouria ni
un mil·límetre i que no afectaria el fet que estigués governant amb el PP,
devia mentir. Els 4 regidors de CIU van votar en contra la moció presentada per
nosaltres en què demanàvem que l’Ajuntament financés els autobusos per anar a
la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona. L’argument utilitzat per la
Sra. Alcaldessa va ser: “jo sempre que he
anat a Barcelona m’ho he pagat, considero que tothom que vol anar a Barcelona
s’ho pot pagar”. Sembla ser que la Sra. Alcaldessa no acaba de tenir
consciència de les possibles dificultats econòmiques d’algunes famílies, o potser
els pobres d’aquest municipi tots són espanyolistes? No hi ha independentistes
catalans ofegats per la crisi i que no es poden permetre anar a Barcelona? I
amb aquesta mateixa línia, quan els vam demanar a veure si pensaven fer alguna
cosa per potenciar que la gent vagi a votar (el que sigui) en les pròximes
eleccions del 27 de setembre, la resposta de la Sra. Brossa va ser: “el
que facin els altres municipis nosaltres també ho farem, ni més ni menys”;
doncs quina llàstima! I quina falta d’iniciativa per part dels membres del
govern que tant defensen la independència del nostre país. També van anunciar
que parlarien entre ells sobre la possibilitat de pagar els tributs a l’Agència
Catalana, i que ens donarien una resposta el pròxim Ple de setembre, l’estarem
esperant!
Cal tenir sempre present la
importància del llenguatge no verbal, Sra. Alcaldessa, prengui nota: quan el
Sr. Sánchez (per cert, benvingut!) va formular la pregunta al Sr. Genovès sobre
quan parlaria en castellà, ja que així ho havia anunciat a la premsa, la seva
cara era tot un poema, que venia a dir: ja
hi som, era evident que traurien aquest tema. I és que, ho ha d’entendre,
l’esperàvem amb candeletes la seva intervenció en llengua forana, llàstima que
la resposta del Sr. Genovès va ser: “parlaré en castellà quan toqui: quan jo ho
decideixi”. Per nosaltres cap problema, ja l’entenem, ara bé, pels
convergents ja és una altra història, potser els faria mal sentir que algú que
governa colze a colze amb ells ho fa amb una altra llengua; és clar que també
els deu fer mal a les orelles als membres del PP i potser a algun altre quan
l’Alcaldessa en un acte oficial ha proclamat “Visca Els Països Catalans Lliures”, tinguem present que això només
consta en el programa de la CUP...
Vaig acabant, d’alumnes n’hi ha
de molts tipus, sempre n’hi ha que són més impulsius que d’altres i que diuen
coses que no toquen i que fan comentaris fora de lloc. I comentaris d’aquest
estil en vam sentir dijous, i més d’un. Per exemple, paraules textuals del Sr.
Martínez: “Ve gent d’altres països, que beu alcohol, perquè deu ser més barat, i
fan pràctiques poc cíviques”, no jutjaré ni afegiré comentaris −bé, un
i prou, una recomanació: Sr. Martínez, és una virtut ser capaç de donar
respostes breus i concises, no fa falta respondre com si fes un monòleg en un
meeting del seu partit−. Altres comentaris poc afortunats han vingut de la mà
del Sr. Gallego, quan va respondre “és que no es pot fer res” en
referència a les zones blaves, quan des de l’equip de govern es transmet el missatge
que es farà tot el possible, que es vol intentar negociar, etc. I el comentari
estrella, quan en Salvi Güell li va preguntar al Sr. Gallego si ara estava
disposat a rebre gent, donat que anteriorment no ho feia, i la seva resposta va
ser: “la
gent del carrer la rebo cada dia, perquè ara tinc dedicació exclusiva. Abans
potser no en tenia ni ganes!”. Aquí sí jutjo, perquè segons vostè, tret
de l’alcaldessa i vostè mateix que tenen dedicació exclusiva els altres
regidors no haurien de rebre les persones que ho sol·liciten. I el pitjor de
tot, no en tenia ganes? Perdoni, vostè treballava i cobrava per un servei al
poble i als seus ciutadans, el mínim que podria fer és demanar disculpes pel
seu desafortunat comentari, reconèixer que s’ha equivocat i que la seva
intenció és fer-ho totalment diferent d’ara en endavant.
La part dolenta de tot això és
que ara m’acusaran d’inventar-me coses i dir mentides, i diran o pensaran jo no ho vaig pas dir això; i és una
llàstima, perquè si el Ple s’hagués retransmès en directe jo segurament no
hauria d’haver explicat les coses per escrit, sinó que la gent, des del sofà de
casa seva, podria haver seguit la sessió plenària. Ens han donat la seva
paraula que el tema de la retransmissió de tots els Plens l’estan estudiant, i que
hi ha moltes possibilitats que el pròxim del mes de setembre ja es retransmeti.
Ens van dir “s’està negociant si seran en
directe o en diferit”, paraules textuals de la Sra. Brossa. Bé, esperem que
sigui en directe, si ja es va fer en dues ocasions anteriors, no deu ser tant
difícil tornar-hi, tècnicament parlant vull dir.
La part bona, l’emotiu comiat de
la Montse Escutia, que ha estat al capdavant d’Entesa al llarg de més de vuit
anys. Per mi, un bon exemple a tenir en compte. Gràcies Montse per la feina que
has fet i molta sort en aquest pròxim projecte!
Sóc nova, i com que sóc nova
sento molt de respecte pel càrrec que ocupo i espero saber estar a l’alçada de
les circumstàncies, m’apunto moltes coses, sobretot moltes que es diuen en el
Plens. Els membres de l’equip de govern van dir moltes vegades, això ho tenim pensat pel setembre, en el pròxim Ple els podrem donar una
resposta, ... De la mateixa manera que celebro les vegades que van
respondre prenem nota o ho tindrem en compte, que sàpiguen que
anem fent llista de tot el que els tocarà respondre el pròxim Ple, estiguin
preparats, que nosaltres, des d’ERC, no parem de treballar.
