diumenge, 2 d’agost del 2015

Resum del Ple ordinari de 30 de juliol



Sóc nova, em dic Esther Piris i sóc regidora d’ERC-AM a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries;  i aquest passat dijous dia 30 de juliol vaig assistir al meu primer Ple ordinari com a regidora. Per fer-ne quatre pinzellades, només informar que vam votar a favor a 17 dels 20 punts que constaven a l’ordre del dia, entre els quals hi havia modificacions de crèdits, modificacions de reglaments, reconeixement de compatibilitat de personal, Protocol d’absentisme escolar, Festes Locals, etc. Vam abstenir-nos en dos aspectes, que són l’adhesió al Pla per a la inclusió i la cohesió social, bàsicament perquè s’hauria d’haver fet l’any 2013 i no dos anys més tard, donat que finalitza l’any que ve; i també ens vam abstenir a l’Ordenança de soroll i vibracions, perquè no s’ha fet de forma consensuada ni s’ha permès un mínim de temps per tal que els partits que no estem a l’equip de govern poguéssim fer les nostres aportacions. I vam votar en contra al punt urgent referent a l’atorgament d’una subvenció a l’Associació cultural i musical Empordà Music, no perquè estiguem en contra que es facin concerts a l’aire lliure els mesos d’estiu sinó perquè estan mal distribuïts en l’espai i el temps (per posar-ne un exemple, a la Plaça de les Cols, es fan 20 actuacions amb 37 dies, la qual cosa comporta que els veïns de la zona no estiguin especialment contents amb aquesta situació).
Repeteixo: sóc nova, sóc nova com a regidora, i potser si no ho fos no m’haurien sorprès moltes de les coses que vaig observar durant el Ple. Amb una cosa no en sóc, de nova, i és amb la meva feina: sóc professora d’institut des de fa ja uns quants anys; i dijous em posava les mans al cap quan observava uns quants patrons que es repetien i que són aspectes que els docents intentem ensenyar als nostres alumnes. M’explico:
En primer lloc, sempre diem als alumnes que han de vigilar quan fan afirmacions contundents, és a dir, està bé mostrar seguretat quan saps que allò és verídic, ara bé, fer una afirmació que no és certa et converteix en un mentider, i justament això és el que va fer el Sr. Martínez quan va dir que el porta a porta (referent a la recollida selectiva d’escombraries) l’havíem instaurat els d’ERC durant la legislatura que estàvem al govern, quan en realitat ho va fer el Sr. Sanllehí a mitjans de la legislatura 2003-2007. Així com també el Sr. Ortiz, en assegurar que el Pirri no pertany al terme municipal de Castelló, quan en realitat la meitat pertany a Castelló i l’altra meitat a Vilanova (de totes maneres el camí que es demana per arranjar lògicament sí pertany al nostre terme municipal). O també, quan la Sra. Alcaldessa va dir que el criteri que s’havia utilitzat per donar les invitacions per assistir als concerts del Festival Sons del Món , era de dues invitacions per regidor; quan és sabut per tothom que se’n van repartir moltes més, i a treballadors de l’Ajuntament i al familiars d’aquests. No passa res per no saber-ho tot, es pot reconèixer que un no ho sap, i sempre és molt millor que dir una mentida.
Un dels aspectes més importants que han d’aprendre les persones al llarg de la seva vida, i que no sempre resulta fàcil, és reconèixer els errors. Quan el Sr. Genovès fent referència a la importància de l’aprovació inicial de l’Ordenança de soroll va dir “es treu a corre-cuita perquè ha estat 4 anys adormida al calaix”, fa una clara al·lusió al govern anterior, i els acusa de no poder intervenir en molts casos perquè aquesta ordenança no estava aprovada tot i que sí estava redactada i es trobava en un calaix. Doncs bé, resulta que cinc dels nou regidors que governen ara ja estaven governant els últims anys. I com és que cap d’ells va tenir la decència de baixar el cap i reconèixer que les coses no s’havien fet bé? De la mateixa manera que quan l’Anna Massot els va dir que trobava incomprensible que s’havia estat esperant durant mesos la resposta a l’expedient de la Comissió Jurídica Assessora referent a les zones blaves, i que en realitat, ara hem sabut, no es va arribar ni a enviar, com és que cap d’ells no va reconèixer aquest error? Com és que feien veure que no anava amb ells aquest tema? Com si no hi haguessin estat, com si no haguessin estat cobrant diners públics per fer la seva feina, com si no hi fossin... I relacionat amb això, el Sr. Martínez ens demanava calma, dient que eren nous i que els havíem de deixar els 100 dies de gràcia. No, no els tenen els 100 dies, o en tot cas, només els tindran els regidors nous, perquè cinc d’ells ja hi eren. I de fet, al pròxim Ple ordinari de finals de setembre ja hauran passat aquests 100 dies, així que no podran utilitzar més aquesta excusa. El seu argument és que són un equip nou, i que funcionen diferent de com feien fins ara, a veure si ens ho poden demostrar de forma contundent tot fent públic el projecte del Passeig marítim per tal que la gent pugui fer-hi les seves aportacions, que justament per això hi ha la regidoria de participació ciutadana. Aquesta demanda la vam fer al Ple i el Sr. Gallego hi va està totalment d’acord, veurem ara quan de temps triguen en dur-la a la pràctica.
Als alumnes els diem que han de tenir iniciativa, que han d’atrevir-se a ser els primers a fer les coses i que han d’aportar propostes. Això, malauradament pel nostre municipi, l’equip de govern actual, pel que fa al moment transcendental que està vivint el nostre país en el procés cap a la independència, no ho és. No té iniciativa, ni s’arrisca, ni ho farà. Quan la Sra. Brossa va explicar en roda de premsa que la postura de CIU en el procés no es mouria ni un mil·límetre i que no afectaria el fet que estigués governant amb el PP, devia mentir. Els 4 regidors de CIU van votar en contra la moció presentada per nosaltres en què demanàvem que l’Ajuntament financés els autobusos per anar a la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona. L’argument utilitzat per la Sra. Alcaldessa va ser: “jo sempre que he anat a Barcelona m’ho he pagat, considero que tothom que vol anar a Barcelona s’ho pot pagar”. Sembla ser que la Sra. Alcaldessa no acaba de tenir consciència de les possibles dificultats econòmiques d’algunes famílies, o potser els pobres d’aquest municipi tots són espanyolistes? No hi ha independentistes catalans ofegats per la crisi i que no es poden permetre anar a Barcelona? I amb aquesta mateixa línia, quan els vam demanar a veure si pensaven fer alguna cosa per potenciar que la gent vagi a votar (el que sigui) en les pròximes eleccions del 27 de setembre, la resposta de la Sra. Brossa va ser: “el que facin els altres municipis nosaltres també ho farem, ni més ni menys”; doncs quina llàstima! I quina falta d’iniciativa per part dels membres del govern que tant defensen la independència del nostre país. També van anunciar que parlarien entre ells sobre la possibilitat de pagar els tributs a l’Agència Catalana, i que ens donarien una resposta el pròxim Ple de setembre, l’estarem esperant!
Cal tenir sempre present la importància del llenguatge no verbal, Sra. Alcaldessa, prengui nota: quan el Sr. Sánchez (per cert, benvingut!) va formular la pregunta al Sr. Genovès sobre quan parlaria en castellà, ja que així ho havia anunciat a la premsa, la seva cara era tot un poema, que venia a dir: ja hi som, era evident que traurien aquest tema. I és que, ho ha d’entendre, l’esperàvem amb candeletes la seva intervenció en llengua forana, llàstima que la resposta del Sr. Genovès va ser: “parlaré en castellà quan toqui: quan jo ho decideixi”. Per nosaltres cap problema, ja l’entenem, ara bé, pels convergents ja és una altra història, potser els faria mal sentir que algú que governa colze a colze amb ells ho fa amb una altra llengua; és clar que també els deu fer mal a les orelles als membres del PP i potser a algun altre quan l’Alcaldessa en un acte oficial ha proclamat “Visca Els Països Catalans Lliures”, tinguem present que això només consta en el programa de la CUP...
Vaig acabant, d’alumnes n’hi ha de molts tipus, sempre n’hi ha que són més impulsius que d’altres i que diuen coses que no toquen i que fan comentaris fora de lloc. I comentaris d’aquest estil en vam sentir dijous, i més d’un. Per exemple, paraules textuals del Sr. Martínez: “Ve gent d’altres països, que beu alcohol, perquè deu ser més barat, i fan pràctiques poc cíviques”, no jutjaré ni afegiré comentaris −bé, un i prou, una recomanació: Sr. Martínez, és una virtut ser capaç de donar respostes breus i concises, no fa falta respondre com si fes un monòleg en un meeting del seu partit−. Altres comentaris poc afortunats han vingut de la mà del Sr. Gallego, quan va respondre “és que no es pot fer res” en referència a les zones blaves, quan des de l’equip de govern es transmet el missatge que es farà tot el possible, que es vol intentar negociar, etc. I el comentari estrella, quan en Salvi Güell li va preguntar al Sr. Gallego si ara estava disposat a rebre gent, donat que anteriorment no ho feia, i la seva resposta va ser: “la gent del carrer la rebo cada dia, perquè ara tinc dedicació exclusiva. Abans potser no en tenia ni ganes!”. Aquí sí jutjo, perquè segons vostè, tret de l’alcaldessa i vostè mateix que tenen dedicació exclusiva els altres regidors no haurien de rebre les persones que ho sol·liciten. I el pitjor de tot, no en tenia ganes? Perdoni, vostè treballava i cobrava per un servei al poble i als seus ciutadans, el mínim que podria fer és demanar disculpes pel seu desafortunat comentari, reconèixer que s’ha equivocat i que la seva intenció és fer-ho totalment diferent d’ara en endavant.
La part dolenta de tot això és que ara m’acusaran d’inventar-me coses i dir mentides, i diran o pensaran jo no ho vaig pas dir això; i és una llàstima, perquè si el Ple s’hagués retransmès en directe jo segurament no hauria d’haver explicat les coses per escrit, sinó que la gent, des del sofà de casa seva, podria haver seguit la sessió plenària. Ens han donat la seva paraula que el tema de la retransmissió de tots els Plens l’estan estudiant, i que hi ha moltes possibilitats que el pròxim del mes de setembre ja es retransmeti. Ens van dir “s’està negociant si seran en directe o en diferit”, paraules textuals de la Sra. Brossa. Bé, esperem que sigui en directe, si ja es va fer en dues ocasions anteriors, no deu ser tant difícil tornar-hi, tècnicament parlant vull dir.
La part bona, l’emotiu comiat de la Montse Escutia, que ha estat al capdavant d’Entesa al llarg de més de vuit anys. Per mi, un bon exemple a tenir en compte. Gràcies Montse per la feina que has fet i molta sort en aquest pròxim projecte!
Sóc nova, i com que sóc nova sento molt de respecte pel càrrec que ocupo i espero saber estar a l’alçada de les circumstàncies, m’apunto moltes coses, sobretot moltes que es diuen en el Plens. Els membres de l’equip de govern van dir moltes vegades, això ho tenim pensat pel setembre, en el pròxim Ple els podrem donar una resposta, ... De la mateixa manera que celebro les vegades que van respondre prenem nota o ho tindrem en compte, que sàpiguen que anem fent llista de tot el que els tocarà respondre el pròxim Ple, estiguin preparats, que nosaltres, des d’ERC, no parem de treballar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada