Ordenances 2012

Un govern quan té la responsabilitat de tirar de les regnes d’un municipi sovint ha de prendre mesures difícils, poc populars, poc electoralistes pel bé de la ciutadania. Són decisions dures que mai acaben d’entendre’s del tot, especialment quan existeix una oposició que s’encarrega de tirar llenya al foc. Això és el que ens vam trobar nosaltres  quan el govern que jo mateix encapçalava va haver d’afrontar la difícil decisió d’apujar les ordenances fiscals de l’exercici de l’any 2008 després de trobar-nos un ajuntament amb una situació econòmica molt difícil degut a la poca mesura amb les despeses municipals durant molts anys. En aquell moment ens vam haver de sentir de tot, especialment per part del Sr. Sanllehí, de qui recordo declaracions amb molta demagògia i molt poca responsabilitat de qui aleshores era el cap de l’oposició.

He recorregut a l’hemeroteca per recuperar alguna de les nombroses declaracions que van fer-se a la premsa en relació a la nostra decisió. El Sr. Sanllehí declarava al Diari de Girona que situàvem Castelló entre els municipis més cars de la demarcació degut a la nostra mesura. Fins i tot el mateix diari recollia aquesta incrèdula afirmació: “SI GOVERNEM DE  NOU BAIXAREM ELS IMPOSTOS PER COMPENSAR ELS VEÏNS”. Llavors es feia l’ofès però no volia recordar que ell l’any 1995, quan va accedir a l’alcaldia gràcies al GRIM, va apujar l’impost de l’IBI d’una forma desorbitada ( un 27 % ), causant en bona part l’alta càrrega fiscal que pateixen avui dia els nostres contribuents.

Tot això us ho explico perquè el passat dimecres dia 2 van  aprovar-se per Ple les ordenances fiscals per a l’exercici 2012. I com era d’esperar lluny d’abaixar els impostos –com havia promès-, la proposta per a l’any vinent contempla un increment del 5% general, una quantia realment  fora de lloc pels temps que estem vivint, tenint en compte que  l’IPC es un 3%. El tipus impositiu de l’IBI serà del 1’05 % , recordant que el màxim es el 1’1 % . Això vol dir que l’única sol.lució de cares al futur és fer una revisió cadastral. Esperem que aquesta vegada es faci amb més cura, i que qui tingui més hagi de pagar més , no com ara que hi ha cases fabuloses a canal que  paguen molt poc comparat  a altres vivendes del municipi . S’ha de redistribuir d’una manera més equilibrada la recaptació de l’IBI.

La taxa d’escombraries queda congelada. No hi estem d’acord . El pressupost de Cenet per al proper any serà de 300.000 euros menys que el 2011. Això vol dir que la taxa d’escombraries hauria de baixar . Sembla ser que aviat es reduirà personal de l’empresa de neteja. Però això si , el nou gerent cobrarà 2.700 euros nets al mes amb catorze pagues.

Esquerra no pot acceptar de cap de les maneres que els nostres ciutadans no puguin pagar els seus impostos amb llibertat i hagin de sotmetre’s a un injust recàrrec per ajornament i/o fraccionament dels rebuts. Fer això és voler ignorar les dificultats i necessitats d’aquelles persones que viuen al teu poble. L’anterior govern va permetre a tothom que ho necessités la possibilitat de fer el pagament de les contribucions en parts. Estem d’acord amb aprovar fraccionaments i ajornaments amb  més cura , però a qui se li concedeixi ho ha de poder fer sense pagar ni un euro d’interessos .

Una de les mesures que s’aplicaran el 2012 serà l’augment de 20 euros al mes de  la quota de la Llar d’Infants. Es el resultat de la política anti-social del Govern de la Generalitat de Catalunya . Nosaltres creiem que les retallades han de ser en les despeses, no en els serveis . Invertir en educació es invertir en el futur del nostre poble.

Aplaudim continuar amb la  mesura que nosaltres varem instaurar respecte a les quotes de l’Escola Municipal de Música. Han d’anar augmentant de forma paulatina . Els pares han  de col.laborar en el finançament de l’Escola Antoni Agramont . Varem prendre una decisió que creiem és la correcta tot i haver sofert una allau de crítiques sobretot per part dels qui ara governen.

Lamentem no haver assistit a aquest últim Ple per raons de caire personal i d’última hora, però no per això deixarem de dir-hi la nostra.