
A Castelló ja fa temps que tenim el que podríem anomenar el polític cargol: és aquell que s'amaga i només surt quan s'acosten eleccions. No se'l veu durant els primers tres anys i mig d'una legislatura (només puntualment, per criticar tot el que es fa, votar en contra de totes les propostes, i amb una oposició totalment destructiva), no participa en els actes i festes del poble, no surt per Terra de Trobadors, ni per la festa major, ni en exposicions, ni conferències, ni tan sols en visites oficials. El polític cargol només apareix en una època molt concreta, només es passeja quan s'acosta l'hora que els castellonins decideixen qui serà el seu alcalde; després sí, com si acabés de fer un gran xàfec a la primavera, és a tot arreu, als mitjans de comunicació, al carrer...
Amb els dits creuats espero que els castellonins no siguem ciutadans peix, per allò que diuen que tenen tres segons de memòria, i que siguem capaços de recordar la feina que fan els regidors durant quatre anys. No oblidem que els càrrecs electes ho són per fer un servei al poble i per tota la legislatura; no n'hi ha prou d'aparèixer només als plens o treure el cap i dir que no s'ha fet res, després d'haver estat pràcticament desaparegut durant aquests anys.
No obstant això, com que tot té més d'un punt de vista, alegrem-nos de ser un poble tant ric, si més no, pel que fa a la diversitat d'espècies!
Esther Piris
jajaja! molt bo lo dels cargols... a Castelló n'hi ha un bon munt... els castellonins no som burros, sabem qui dona la cara en els bons i els mals moments
ResponEliminaSalut i república!