Populisme i postveritat a Castelló d'Empúries

Dues paraules de moda en el món de la política: populisme i postveritat.

Hi ha moltes definicions de populisme, i aquí en tenim dues:

-           “Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici” (Institut d’Estudis Catalans)

-          

“      Terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir” (Vikipèdia). També diu que “L’ambigüitat doctrinal traspassa les barreres ideològiques i sociològiques, estableix uns enemics fàcilment detectables i planteja solucions fàcils a problemes complexos.”

Les crisis econòmiques o socials afavoreixen els populismes i les conseqüències solen ser devastadores per a les societats que hi sucumbeixen. No resolen els problemes i a més en creen de nous, en una fugida endavant que sempre acaba malament. Tot i que és difícil, al populisme se’l combat amb informació i amb formació. Les persones han de tenir accés a la informació i han de ser capaces de diferenciar les veritats de les mentides.

Hi ha partits populistes a Castelló d’Empúries? La resposta es que sí. Com a mínim hi ha un partit que s’aprofita demagògicament de les aspiracions del poble per obtenir un benefici (una dedicació exclusiva o una “pagueta” a compte dels diners públics), té posicions ideològiques heterogènies (no són de dretes ni d’esquerres, en teoria) i fan promeses que no podran complir. D’altra banda estableix uns enemics fàcilment detectables (l’alcalde i els regidors d’ERC, els castellonins, teòricament contraposats als empuriabravencs, o els immigrants) i planteja solucions fàcils a problemes complexos (discurs clarament xenòfob a les xarxes socials o separació de Castelló i Empuriabrava com a solució a la seva escassa representació, entre altres).

La postveritat és un concepte que diu que a l’hora de crear l’opinió pública els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals. Resumint, la postveritat consisteix, en el llenguatge de tota la vida, en escampar mentides, i és la principal eina utilitzada pel populisme per imposar els seus punts de vista. Amb la popularització de l’ús d’internet i de les xarxes socials és molt fàcil per als partits populistes i els seus simpatitzants escampar mentides, doncs disposen d’un potent altaveu que els permet arribar a gairebé tothom. Exemples de postveritat són que Barak Obama és musulmà i simpatitzant d’Al Qaeda, que l’Estatut del 2006 legalitzava la poligàmia o que Josep Lluis Carod Rovira es deia Pérez abans de canviar-se el cognom.

El populisme  recorre a tàctiques com l’insult, les desqualificacions personals o la manipulació de les paraules de l’adversari, i interpreta la realitat de la manera que més li convé als seus interessos. Això també ho hem vist a Castelló d’Empúries.

A nivell local en tenim uns quants d’exemples de mentides propagades per partits populistes. La darrera és que l’alcalde de Castelló, Salvi Güell, afavoreix les màfies ocupes. Que sigui una de les persones que més lluita en el municipi contra aquest problema, estès per tot el país i no només a Castelló d’Empúries, no té cap importància. Estar en contacte permanent amb els Mossos d’Esquadra i liderar la Policia Municipal en la lluita contra les màfies, tampoc. Aquest any, seguint les seves instruccions, hi ha en el pressupost municipal una partida per netejar la cara al sector Muga B; és sabut que la degradació del paisatge urbà afavoreix l’aparició d’aquest fenomen i això és una bona manera de lluitar-hi. Que la veritat no t’espatlli el discurs.

Un altre exemple és que els governs d’ERC malbaratem els diners. Que el deute s’abaixés més d’un 30% entre els anys 2007 i 2011 no compta. Aquest discurs va tornar l’any passat, coincidint amb el retorn d’ERC al govern, i fins la setmana passada, on l’oposició va descobrir astorada que a 31 de desembre de 2016 hi havia hagut un superàvit comptable de més de 8 milions d’euros. En el mateix instant vam passar de tenir les mans foradades a ser uns garrepes que no invertíem res a Empuriabrava. Suposem que aquest serà el nou discurs predominant . “Volem gastu!” cridaran a partir d’ara. Com ja estava previst des d’abans d’acabar l’any 2016, podrem incorporar al pressupost 1 milió d’euros més en inversions sostenibles, tal com marca el pla d’estabilitat al que estem sotmesos.

El govern municipal no inverteix res a Empuriabrava!, criden a les xarxes socials. La realitat és que el 2016 més del 90% de les inversions en obres van ser a Empuriabrava. I aquest any 2017 serà igual. I això tenint en compte que el pressupost d’urbanisme és el més gran dels darrers anys. Considerem que en aquest moment és la part del municipi on és més necessari invertir en obres noves i, per tant, li hem donat prioritat.

Hi ha una dita, atribuïda a Mark Twain, que diu “No discuteixis mai amb un idiota, et rebaixarà al seu nivell i et guanyarà per experiència”. Per tant, no entrarem en aquest joc tot i que ja portem gairebé un any veient a les xarxes les mentides, les faltes de respecte i els insults al nostre alcalde i a regidors de l’equip de govern. Seguint el discurs populista, també hi llegim comentaris xenòfobs i masclistes que retraten perfectament el que són aquesta classe de partits. Sembla que no tenen clara la diferència entre fer d’oposició i insultar.

Contràriament al que diuen els partits populistes, la majoria dels immigrants ni marxaran ni se’ls pot expulsar. Per tant, cal que els integrem a la nostra societat de la mateixa manera que es va integrar la immigració espanyola que va arribar a Catalunya al llarg del segle XX. No hi ha receptes màgiques i ens hi va el futur com a societat cohesionada. Des de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries s’hi està treballant molt. Cal reconèixer i agrair l’esforç de les persones que desenvolupen aquesta tasca perquè és la feina més important de totes.

(Article publicat al setmanari Empordà el dimarts 11 d'abril de 2017)