DISCURS DE SUPORT AL 9N

Compartim dies històrics i aquest sens dubte també ho serà i passarà a formar part de la memòria col·lectiva de la vila de Castelló d’Empúries

El que fem avui no és un acte simbòlic, no és un acte d’adhesió o de suport a una llei del Parlament, avui segellem el compromís de Castelló d’Empúries amb la Consulta, avui una àmplia majoria d’aquest ple ens comprometem a posar tots els recursos necessaris per fer-la possible, a fer tot el necessari perquè a la nostra vila  es pugui votar el 9 de Novembre, sense excuses, sense matisos, sense condicions ni dobles discursos. 

Però no només això. Avui busquem també la doble legitimitat: la que ens dóna la voluntat política del Parlament sumada a la del món municipal, amb el suport d’una majoria amplíssima dels ajuntaments catalans. Cap a 800  ajuntaments entre dilluns i divendres donaran suport al President, al govern i al Parlament, reforçant un procés que avui ja és imparable.

Divendres al Parlament de Catalunya es va  votar la Llei de Consultes Populars no referendàries i participació ciutadana. Ho vam fer orgullosos de posar en mans del govern i de la ciutadania l’eina per decidir el nostre futur amb llibertat. 

Però també ho vam fer conscients que no només era important per poder convocar LA CONSULTA, sinó també perquè clarament aprovàvem una llei de profund caràcter republicà, una llei a l’alçada de les lleis que haurà de tenir la Catalunya-Estat. 

Una llei que permetrà consultar al govern sobre tot allò important que afecti als ciutadans, sobre qualsevol tema respecte el qual sigui imprescindible recollir la veu del poble. Una llei que permetrà convocar consultes regionals, sectorials o locals. Quelcom normal a les democràcies més avançades. 

Una llei de tots i per a tots, que permetrà votar des dels 16 anys, que els dirà als residents, a tots els residents, comunitaris i extracomunitaris del nostre país, que la seva opinió és important i que ells també són la nostra gent i que són catalans com el que més. Perquè la nostra no és una proposta ètnica, ni una obsessió nacionalista, és una proposta democràtica. 

Una llei que permetrà a les entitats, als ciutadans, recollir signatures i convocar un referèndum, quan creguin que el motiu s’ho val i quan els polítics vulguin decidir sense escoltar-los.

Una eina per apropar de nou els ciutadans i la política, per cosir de nou el poble i els seus representants. Una llei que és una primera mostra de la cultura política que ha d’imperar a la nova Catalunya.

I alhora un instrument que ens permetrà també i això, sobretot això, és el que ens porta avui aquí,  que permetrà portar a terme la consulta. La consulta que el poble exigeix al carrer i per una àmplia majoria des de 2010. La  Consulta que té una majoria política al Parlament de 2/3 o més des de 2012. La consulta que vam acordar conjuntament 6 partits aviat farà un any.

La que té al costat les 3.000 entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, on hi ha sindicats, patronals, associacions, entitats… en definitiva la consulta que el poble reclama per poder decidir el seu futur polític en plena llibertat.

Majoria social, majoria política, les principals entitats compromeses. Qui té aquesta força? Com creuen que ens la podran prendre?

És obvi que hi havia més opcions que la Consulta, és obvi que ens hauria agradat a tots fer un referèndum, un referèndum normal, com es fa als països profundament democràtics.

Però també és obvi que ho hem intentat tot.

Els contactes amb el President del Govern d’Espanya  no han donat cap resultat, les visites del president Mas al cap de l’oposició de l’Estat han acabat en vies mortes.

O la “missió” que va enviar el Parlament de Catalunya al congrés de Madrid cercant un pacte perquè ens deleguessin la facultat de poder preguntar a la ciutadania, repeteixo, un pacte per poder preguntar als ciutadans sobre quin futur desitjàvem, tan fàcil i tan democràtic… tots sabeu com va acabar.

Però el compromís era no arronsar-nos, no plegar veles i no fer cas d’aquells qui, als arguments democràtics, a la voluntat de votar, responen només amb l’Imperi de la Llei.

I en aquest punt us hem de demanar a tots que no caiem a la trampa.

No caiem en la trampa d’aquells que ens parlen de respecte a l’estat de dret, d’aquells que vesteixen un discurs que no es mou de la Constitució o el respecte als Tribunals.

Perquè en realitat el que ens diuen és:

Nosaltres No ens mourem.

Vosaltres No votareu mai.

I aquí s’acaba el diàleg.

I situen la Constitució en forma de teranyina legal, com un mur de formigó per sobre del dret a decidir del poble català.

Un mur de formigó infranquejable.

Doncs com a resposta ens hem dotat d’una llei plenament constitucional. No els ho hem posat fàcil. No tenim cap dubte que és legal i constitucional.

Si la llei no dona resposta a la voluntat popular cal canviar-la o fer-ne de noves i això hem fet, fer-ne una de pròpia. Perquè són els pobles els que fan les lleis, no les lleis qui s’imposen com una llosa als pobles i a la seva voluntat.

Aquest, per molt que ho intentin, no és un debat sobre la legalitat, és un debat entre legalitat i legitimitat. Nosaltres som un poble, som un subjecte polític, com ho vam mostrar per enèsima vegada a la Declaració de Sobirania.

I com a tal, com a poble, tenim tot el dret a decidir.

Som un subjecte polític, amb dret a l’autodeterminació, com ja expressava per majoria el nostre Parlament als anys 80, malgrat que  només 3 diputats de 135 eren obertament independentistes.

És, doncs, perfectament legítim que votem, és perfectament legítim que apel·lem al principi democràtic; així ho reconeix el dret internacional i per tant, la qüestió, per molt que ho vulguin amagar, és única i exclusivament política.

I quan dotze jutges del Constitucional ens la tombin (si com és més que probable ho fan) estaran fent política i a la política hi farem front amb més política i amb més democràcia.

I farem la consulta i la farem legalment amb la llei que ens hem dotat. Amb la força que ens dona que l’hagin votat 106 diputats de 135.

Podríem parlar molta estona de l’exemple escocès, però em limitaré a citar Cameron breument:

“Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata”

“Podria haver prohibit el referèndum però he preferit que els escocesos parlessin”

I per què cal indubtablement votar? Perquè és la manera de prendre decisions en democràcia i aquí prenc les paraules del president Mas, dirigides a tots els qui parlen d’una societat catalana dividida i fragmentada o de famílies trencades:

“Votarem perquè votar uneix, no separa”

Ja està bé de parlar de crispació. Ja n’hi ha prou de mentides i amenaces. El vot uneix i per tant cal votar i votarem.

Faig servir dades recents  del Centre d’Estudis d’Opinió:

Més del 75% dels catalans volen votar. El 90% dels catalans diuen que acceptarien el resultat de la votació. On és la fractura? On està la crispació?

Prou debat ètnic, ni del PP, ni de Ciutadans, ni tampoc el sorprenent del PSC-PSOE de les darreres hores, d’aquell PSC que tant va aportar a la integració dels nouvinguts, que tant va fer per  la immersió lingüística i que ara perd els papers.

Som un sol poble!

Un poble on els darrers anys han canviat les majories sobre el que cal fer amb el futur de Catalunya, però un sol poble. Ja no val parlar dels extremenys que viuen a Catalunya, perquè el que són és catalans d’origen extremeny.

Ja no val parlar dels immigrants andalusos que van venir treballar. Aquest viatge l’estem fent junts. Perquè són tan catalans com nosaltres i tenen el dret a votar i volen votar.

I votaran. I molts votaran SÍ SÍ. Convençuts. O empesos per les amenaces que els han fet i que els han cansat. O votaran SÍ SÍ perquè volen deixar un futur millor als seus fills.

Cadascú pels seus motius.

Però votaran perquè se senten partícips del futur del SEU País, que és també el NOSTRE país. El de tots.

El debat identitari ha evolucionat de manera imparable els darrers anys i els que avui parlen de fragmentació no veuen que aquest en gran part, ja no és un debat “nacionalista”.

Que la situació catalana d’avui coincideix amb una crisis de valors socials i polítics, en un moment en que la gent vol canvis i els vol de baix a dalt. En vol ser protagonista. Vol dir-hi la seva i ser escoltat.

Coincideix tot plegat també amb la crisi dels antics-estat nació i tot això ens ha situat en un atzucac on la base és senzilla:

“Com a comunitat política els catalans tenim dret a decidir-ho tot i ningú ens ho pot manllevar” i això ens porta a la via catalana o a la “V baixa” gent molt diferent, que quan li diuen que ha d’anar de vermell es posa la samarreta de la roja i punt, i sense por. Molta gent que parla en castellà, i què? Volen votar perquè són catalans.

Ho sento doncs per la Sra. Chacon que pensa que ha de triar entre el pare i la mare, quan tothom entén que els podrà seguir estimant a tots dos.

Ho sento pel Sr dels matins d’Onda Cero i el de la COPE, que no entenen res i per tants d’altres. Ho sento per tots nosaltres també, que ho hem d’aguantar, cada dia.

Però al final únicament aconsegueixen que siguem més, més forts i més convençuts.

El títol d’una cançó d’en Lluis Llach  "I amb el somriure, la revolta “ defineix  perfectament  la mobilització que està fent aquest país.

Perquè aquesta és la nostra revolució: pacífica, democràtica, suau amb les formes però contundent amb el fons.

I sempre amb un somriure als llavis.

Qui trobarà a la història una revolució que es faci omplint busos amb  grallers i castellers? qui al món, ha fet una revolta que per fer-la t’hi hagis d’apuntar, una revolta que comença fent entrepans de bon matí, per passar després a recollir l’avia i enfilar-la a un bus, juntament amb fills petits, que no volem que s’ho perdin, perquè estan fent història?.

Qui ha anat a manifestar-se a la capital amb un o dos milions de persones més sense cap por de violència, de la mà d’un nen d’un any.

Qui ha fet una revolució més democràtica que una que surt al carrer al crit de “Volem Votar”!

I això cal que ho portem fins al final, perquè  amb el somriure ha arribat la revolta i mentre continuem rient, no tindrem por, mentre continuem rient cap amenaça ens farà efecte i portarem la democràcia fins al final.

I ningú ens pot robar l’immens somriure i la immensa felicitat que ens provocarà posar un vot a dins una urna.

"Fa molt que s’espera?- li va preguntar en Salmond a la senyora que tenia al davant per votar? I la resposta va ser:- “Tota una vida” - i va sommriure.

La mateixa resposta que li va donar una senyora gran al càmera de TV3 a Arenys de Munt el 2010, ho recordeu?

Jo vull aquest somriure per mi. I per l’àvia Margarita  i per l’àvia Quimeta. I per tots vosaltres…

Ningú ens podrà robar aquest somriure. Ningú!

Companys, Companyes, gent de Castelló d’Empúries.

Serem fidels a la democràcia fins al final. Donarem resposta a la majoria social i política catalana. Tenim la majoria i l’eina, que és la llei. Ho tenim tot.

Per tant ho farem: votarem.

Utilitzarem tots els mecanismes democràtics, serem ferms, hàbils, perseverants i ho farem junts.

No podem acceptar un no a la democràcia. No podem acceptar que ens retallin els nostres drets individuals, ni els col·lectius.

Perquè no tenim por, sinó il·lusió. Perquè ho fem pels que van lluitar per la nostra llibertat abans que nosaltres. Però sobretot perquè volem deixar un país millor pels nostres fills.

Votarem.

El que sou aquí davant només cal que no us canseu, que no defalliu i que continueu treballant incansablement, com ho heu fet fins ara. Vosaltres, la gent, encapçalats pel l’ANC, Omnium i tantes altres entitats, vau començar i ens vau empènyer fins aquí.

I els que som, circumstancialment a l’altra banda fent de polítics al vostre servei, tampoc ens cansarem, no caurem, no defallirem.

I arribarem tots junts al final!

I el 9N votarem.

I el 9N guanyarem.

Visca Catalunya Lliure.

Salvi Güell- Portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries